L'ocupació del Pallars

El dia 6 d’abril de 1938 les tropes franquistes procedents del Pont de Montanyana van ocupar els pobles de Sant Adrià, Claret, Puigverd, Fígols i Talarn, aconseguint a la vegada passar a l’altre costat de l’embassament de Sant Antoni i ocupant la central hidroelèctrica de Talarn. A la matinada del dia set, ocuparen Tremp i amb camions requisats van formar dues columnes que seguiren la carretera i arribaren pel sud fins al pas de Terradets, i pel nord fins a la Pobla de Segur, aconseguint així el control de totes les centrals hidroelèctriques de la zona. Els dies següents les unitats franquistes prosseguiren l’ocupació en dues direccions: cap al nord, en direcció a la Vall d’Aran i cap a l’est, pel mig de la Conca, van utilitzar com a eix la carretera de Tremp a Artesa de Segre ampliant el , a l’altre costat del riu Noguera Pallaresa. Amb això perseguien un doble objectiu: controlar l’única carretera que comunicava cap a l’interior de Catalunya; i crear més espai defensiu per protegir les recents ocupades centrals hidroelèctriques. Al nord anaren ocupant els pobles de Gerri de la Sal, Baro, Sort, Llavorsí, Esterri d’Àneu i el dia 20, un cop ocupada la Vall d’Aran, arribaren a la frontera amb França. En pocs dies i amb poques baixes, l’exèrcit franquista havia ocupat totes les centrals hidroelèctriques i gairebé tot el Pallars.